Salut mental

Home / Salut mental

QUÈ ÉS LA SALUT MENTAL I QUÈ SÓN ELS TRASTORNS MENTALS

La salut mental és una part molt important de la salut general de la persona perquè afecta a com sentim, pensam i entenem el món.

Una bona salut mental ens ajuda a mantenir-nos equilibrats i resistents, a gaudir de la vida i a fer front a l’estrès quotidià i als esdeveniments imprevists.

Per contra, els trastorns mentals són alteracions de tipus emocional, cognitiu i/o del comportament, en què queden afectats processos psicològics bàsics com són l’emoció, la motivació, la cognició, la consciència, la conducta, la percepció, la sensació, l’aprenentatge, el llenguatge, etc. que dificulta l’adaptació de la persona a l’entorn cultural i social on viu i crea alguna forma de malestar subjectiu.

Actualment els trastorns mentals són els problemes de salut més comuns als que s’enfronten els infants i joves en edat escolar: un de cada cinc nins, o joves, pateix o patirà un trastorn de salut mental abans dels 18 anys.

LES XIFRES

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ens alerta que:

  • 1 de cada 5 joves de fins a 18 anys necessitarà tractament per trastorn mental.
  • I un 6% tendrà un trastorn mental greu.

Fent el càlcul de com afecta a les Illes Balears a partir del cens 2015, amb una població total d’aproximadament 1.100.000 habitants, ens trobam que:

  • 44.665 joves tendran problemes de salut mental i necessitaran tractament.
  • 13.400 tendran un trastorn mental greu.

Les xifres són alarmants, i sabent que per cada persona amb trastorn mental, com a mínim 2 persones més (habitualment mare i pare, o cuidadors) pateixen igual o més les conseqüències, a les Illes Balears, només parlant de menors amb trastorn mental, a la nostra comunitat hi ha

133.995 persones (pares+jove amb TM menor) viuran els afectes de la salut mental, 40.200 les conseqüències d’un trastorn mental greu.

En un estudi recent de l’OMS “Health of the World Adolecents” es confirma que entre tots els problemes de salut, els trastorns mentals són els que més discapacitat provocaran entre els adolescents, essent la depressió el primer trastorn de salut més incapacitant, seguit per les autolesions i l’ansietat.

D’altra part, segons dades proporcionades per l’IBSMIA (Institut Balear per a la Salut Mental de la Infància i l’Adolescència), durant l’any 2015:

  • Es proporcionaren 38.000 cites
  • Es varen atendre 4.000 nous pacients.
  • Hi hagué 126 ingressos a la Unitat d’Hospitalització Breu, amb una estança de 14 dies de mitjana.
  • 117 pacients a Hospital de Dia, amb una estança mitjana de 9 dies.

Les xifres van augmentant any rere any.

IMPACTE DELS TRASTORNS MENTALS EN ELS NINS I JOVES

  • Autoestima.
  • Imatge personal.
  • Dificultats en les relacions socials.
  • Xarxa d’amics pobre.
  • Dificultats per participar en activitats d’oci i temps lliure.
  • Dificultats adaptatives
  • Rendiment escolar.
  • Assetjament escolar.
  • Absentisme escolar (a vegades greu).
  • Canvis de centre educatiu.
  • Conflictes intrafamiliars.
  • Conductes de risc.
  • Estil de vida inestable.
  • Situacions de risc.
  • Addiccions: noves tecnologies, drogues.
  • Embarassos no desitjats.
  • Situacions penals.
  • Llars alternatives amb suport a la discapacitat
  • Fractura en la projecció de futur.
  • Dificultats per a la qualificació professional.
  • Dificultats per incorporar-se al mercat laboral.
  • Dificultats en l’autonomia personal.
  • Dependència.
  • Estigma.
  • Discriminació
  • Marginació.
  • Autolesions
  • Suïcidi.

IMPACTE DELS TRASTORNS MENTALS EN LA FAMÍLIA

  • Xoc.
  • Desorientació.
  • Solitud davant el problema.
  • Vivència de desemparament familiar, social i institucional.
  • Sentiment de culpa, preocupació.
  • Alteració de la dinàmica familiar.
  • Crisis familiars: més incidència de parelles separades.
  • Alteració de la qualitat de vida.
  • Pèrdua de poder adquisitiu pel cost de la discapacitat.
  • Consum molt important de temps per poder atendre òptimament.
  • Esgotament emocional, físic.
  • Manca de respir familiar.
  • Necessitat de suport i tractament psicològic.
  • Necessitat de tercers per atenció i cura dels nins.
  • Preocupació pel futur quan els pares no hi siguin.
  • Conflictes amb família extensa i altres.
  • Dificultats per a la conciliació familiar i laboral.
  • Pèrdua de treball per poder dedicar l’atenció al fill.
  • Seqüeles en els germans.
  • Trasllat domiciliari per poder atendre millor els fills.
  • Trasllat/desplaçament per assistir als fills en situacions de crisi a la única Unitat d’hospitalització de les Illes Balears (son Espases). Manca de recursos residencials perquè les famílies es desplacin des de les altres illes.
  • Dificultats per atendre correctament al fill i conseqüent entrada d’institucions.
  • Disminució de la vida social.
  • Estigma i exclusió social.